dimarts, 27 de març del 2012

L'ASSEMBLEA DE CENTRES DE CASTELLÓ I RODALIES SE CELEBRA AL NOSTRE IES

Anit 26 de març, al voltant de 200 persones ens vam tancar al nostre IES per tal d'unificar propostes d'acció en contra de les retallades de la Generalitat en els serveis públics. La tancada va durar 4 hores, en les quals el professorat i l'alumnat vam debatre quines són les properes mesures que el col·lectiu educatiu ha d'emprendre per tal de seguir amb les nostres reivindicacions per un ensenyament públic i de qualitat.

A l'IES Politècnic van assistir representants de moltíssims col·legis de la ciutat, els mestres van demostrar com estan de preocupats per la situació actual de l'ensenyament. També hi havia representants de diversos IES de Castelló de la Plana i dels voltants, com ara Almassora i Benicàssim. L'Escola Oficial d'Idiomes i el Conservatori de Música també hi tenien representació.





Molt de profesorat ens vam sorprendre positivament de la presència del CIC Coordinadora Interinstituts de Castelló (estudiants a peu de guerra). Una representat d'aquest col·lectiu va manifestar el suport d'aquesta organització estudiantil als docents i ens van animar a anar junts en totes les reivindicacions que fem.

Els representants sindicals de STEPV, CCOO i UGT també hi eren i ens van informar de la vaga del dijous 29 de març. Les propostes resultants del diàleg que vam tindre els assistents a la tancada i els representants sindicals són les següents:


- Una gran part del professorat i de l'alumnat dóna suport a la convocatòria de VAGA GENERAL.

- Coincidim unitàriament en la indignació pel tractament informatiu que el diari Mediterráneo està donant sobre la feina del professorat. Són ja diversos els exemplars on s'ataca a la nostra dignitat com a docents i se'ns qualifica com a gent poc treballadora.

- Es defén la negociació col·lectiva com a marc de protecció de les condicions de treball.

- Es demana la retirada de la reforma laboral imposada pel govern d'Espanya.

- Defensem enèrgicament els serveis públics i les polítiques socials.

- Es demana una nova política fiscal més justa.

- Demanem la retirada de les mesures adoptades pel govern valencià arreplegades en el Decret-Llei 1/2012.

Els representants sindicals insten a tothom a participar en la MANIFESTACIÓ de la vesprada a les 18.30h que eixirà de Mª Agustina cap a Governador, Fadrell, Asensi, Pau, Sol, Enmig, Colon, Major i MªAgustina.




dimecres, 22 de febrer del 2012

REPRESSIÓ CONTRA ALUMNES DEL "LLUIS VIVES"

La nostra companya Mayte Sastre m' ha demanat que publique aquesta notícia

 

PARA LOS QUE TODAVÍA NO HAYÁIS FIRMADO Y QUERÁIS HACERLO, EL LINK DE "ACTUABLE" SE ENCUENTRA ABAJO DEL TODO.
Valencia. Act. 18 Feb.- Lo que empezó siendo una protesta pacífica de los estudiantes del Institut Lluís Vives de València en contra de los recortes y los impagos del Consell en la Educación Pública va camino de convertirse en un grave problema para la nueva delegada del Gobierno, Paula Sánchez de León.
Seis detenidos y siete heridos, uno de ellos una estudiante de 20 años que ha tenido que ser ingresada en el Hospital Clínico a causa de una herida en la cabeza, se suman a los diez detenidos del jueves. A última hora de ayer viernes un centenar de estudiantes, familiares y amigos de los estudiantes detenidos estaban concentrados a las puertas de la Ciudad de la Justicia a la espera de que los juzgados los liberen.
La concentración de ayer fue convocada por la redes sociales para pedir la libertad de los detenidos en la puerta del céntrico instituto de València, tal y como se ha hecho los días anteriores. Medio millar ha llegado a congregarse en la calle Xàtiva y Marqués Sotelo bajo las consignas “Libertad para los detenidos”, “Queremos una huelga a la griega” y “Menos policía y más educación” por lo que el tráfico ha tenido que ser desviado.

FIRMA LA PETICIÓN EN "ACTUABLE" PARA DENUNCIAR EL ABUSO POLICIAL CONTRA LOS ALUMNOS DEL I.E.S. LLUIS VIVES
http://actuable.es/peticiones/15-02-2012-denuncia-contra-abuso-policial-el-ies-luis-vives

diumenge, 19 de febrer del 2012

REPRESSIÓ CONTRA ALUMNES A VALÈNCIA

PROPOSTA DE COMUNICAT DAVANT LA REPRESSIÓ POLICIAL CONTRA ALUMNES

Després de conèixer i tenir constància de la desproporcionada càrrega policial realitzada en el dia d'ahir contra alumnes de l'IES Lluís Vives de València, que es manifestaven de forma pacífica contra les retallades a l'Ensenyament Públic i la retallada de Beques.

MANIFESTEM

La nostra solidaritat amb tots els membres de la Comunitat Educativa de l'IES Lluís Vives, en especial amb els pares,l'Associació de Mares i Pares i sobretot amb l'alumnat del centre, davant la brutal agressió que van patir per reclamar els seus drets pacíficament en el dia d'ahir.

La nostra condemna rotunda a una càrrega p olicial injustificada i brutal contra alumnes que tenien edats compreses entre els 13 i els 17 anys i que van patir agressions i empentes per part de la Policia Nacional, els coneguts antidisturbis, a la porta del centre.

Així mateix, condemnem la detenció d'un menor que, després de la seua posada en llibertat, va haver de ser atès en un centre mèdic pels cops rebuts.

Cal destacar que, tant pares com docents van emetre un comunicat assenyalant l'actitud pacífica dels alumnes, per la qual cosa no s'entén l'actuació policial.

Mostrem el nostre suport al docent que va presentar denúncia contra la Unitat de la Policia que va realitzar tan desproporcionada i brutal càrrega.

Exigir que es depuren responsabilitats de tot tipus davant un acte que ens recorda a èpoques de ingrat record, més que a un Estat Democràtic.


L'Ensenyament Públic té el dret a mostrar la seua disconformitat davant les retallades realitzades i ningú, ni tan sols una repressió policial injustificable, farà que ens aturem en el nostre interés

dilluns, 13 de febrer del 2012

DERECHOS, QUE NO PRIVILEGIOS

He rebut aquesta carta d' una professora per correu electrònic i crec que val la pena publicar-la
 Según el Diccionario de uso del español de María Moliner, privilegio es la excepción  de una obligación, o posibilidad de hacer o tener algo que a los demás les está prohibido o vedado, que tiene una persona por una circunstancia propia o por concesión de un superior.  Por el contrario derecho es la circunstancia de poder exigir una cosa porque es justa.Soy funcionaria, me dedico a la docencia y trabajo en un instituto de educación secundaria, en este país. Y no, yo no tengo privilegios.El sueldo que cobro es un derecho que me gano honradamente con mi trabajo. Está regulado por un convenio en el que participan y firman todas las partes interesadas. Es transparente, cualquier ciudadano puede saber lo que cobro. Hacienda conoce perfectamente mis ingresos, en mi declaración no cabe el fraude ni la picaresca. Mis ahorros, pocos, están en entidades bancarias completamente controladas por el estado, y no en paraísos fiscales. Me levanto todas las mañanas a las seis y media para ir a trabajar. Cuando regreso estoy cansada, porque, aunque no lo parezca, este oficio es agotador. Diariamente doy cuenta de mi trabajo primero a mis alumnos y por supuesto a sus padres, luego a mi  director y si es preciso al inspector de mi zona, porque yo sí tengo jefes. Obtuve  mi puesto de trabajo aprobando una oposición, que por si alguien no lo sabe, es una prueba muy dura, y no hubo “enchufismos” de ninguna clase. Si tengo que ir a trabajar en coche, el vehículo es propio y pago la gasolina, yo no tengo coche oficial ni chófer. Si he de quedarme a comer, me pago la comida, yo no cobro dietas. El café y el almuerzo corren por mi cuenta, y hasta los bolígrafos rojos que gasto para corregir los ejercicios de mis alumnos, los compro con mi dinero. Los libros de texto y de lectura que necesito para trabajar, de momento, nos los ceden, gratuitamente las editoriales, tampoco les cuestan un euro a la Administración.No, yo no tengo privilegios. Alguien podría pensar que disfruto de un mes de vacaciones más que el resto de mortales. Pero durante el curso escolar trabajo prácticamente todos los domingos, y cuando no trabajo en domingo es porque lo he hecho en sábado. Si cuentan todos estos días, verán que suman más de 31, que son los que tiene el mes de Julio. Cuando llevo a mis alumnos de excursión o de viaje, les dedico las 24 horas, dejando a mis hijos y a mi familia. No, yo no tengo privilegios. Y sin embargo me siento privilegiada. Sí, me siento privilegiada porque considero que mi trabajo es muy importante y valioso y realizo un servicio social. Me siento privilegiada cuando veo crecer y madurar a mis alumnos, los veo superar sus dificultades y aprender, y yo estoy ahí ayudándoles, aunque solo sea un poquito. Me siento privilegiada cuando mis alumnos me saludan por la calle, casi siempre  con una sonrisa y cuando hablo con sus padres con la cordialidad propia de quienes comparten objetivos. Me siento privilegiada cuando encuentro a antiguos alumnos y me hablan de sus vidas, de sus éxitos y sus proyectos. Y sobre todo me siento privilegiada porque trabajo rodeada de extraordinarios profesionales que se dejan la piel día a día para llevar a buen puerto esta nave que la Administración se empeña en hacer zozobrar.Sí, estos son mis privilegios, pero puedo asegurarles que no le cuestan ni un euro al contribuyente. Con todo, no crean que quiero ponerme medallas, nada más lejos. En el fondo me siento como el siervo inútil del Evangelio, al fin y al cabo solo cumplo con mis obligaciones. Pero es importante no confundir derechos con privilegios. Los recortes en Sanidad y Educación, son recortes en derechos y no en privilegios. Que no os confundan. No veáis enemigos donde hay amigos, ni verdugos donde hay víctimas como vosotros. Confundir es un arma de poder para camuflar al verdadero culpable.Con todo lo que está cayendo sobre los docentes, lo que más me duele no es la pérdida de poder adquisitivo, sino el menoscabo moral al que se nos está sometiendo. Solo pido a la sociedad, respeto. A los políticos, honestidad, porque muchos han olvidado el significado de esa palabra, si es que lo conocieron alguna vez. También les pido valentía, porque pisotear al débil es de cobardes. Los culpables de esta crisis son mucho más poderosos que nosotros y sí tienen privilegios, que lo paguen ellos.  Por la dignidad del docente, que es lo que no nos pueden quitar.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Concentración en el aeropuerto de Castellón

El encuentro se hizo frente a la estatua del aeropuerto. Había un gran número de asistentes a la manifestación. Canal 9 estuvo presente. Cuando llegamos todos los asistentes, sindicatos y demás, dimos varias vueltas a la rotonda de la escultura, cantando letras como "El nostre presupost, està en l'aeroport".



Despues de hacer un descanso, que muchos aprovecharon para almorzar, nos dispusimos a cortar el tráfico de la carretera. Una masa de gente invadió los dos carriles. Poco después vinieron los antidisturbios, un ostentoso despliegue.


Al poco tiempo, volvimos a reunirnos en la estatua, donde estaban los autobuses para el regreso. Cabe destacar que después de haber pasado un determinado número de coches y autobuses, la policía cortó el paso para que no entraran más manifestantes.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Concentració a l'Aeroport 11-02-2012

Este matí, a pesar del fred tan gèlid que feia, part del professorat i de l'alumnat de l'IES Politècnic ha assistit a la Concentració convocada pels sindicats en l'Aeroport de Castelló.




L'ambient de l'esdeveniment ha estat marcat pel fred, però també per l'entusiasme de tots els participants, que hem comprovat com estem d'units, tot i pertànyer a sectors diferents. L'originalitat de les pancartes, les disfresses d'alguns i els llençols pintats a mà per alguns centres educatius ens ha confortat a totes i a tots!











Uns hem anat amb els nostres cotxes, d'altres han utilitzat els autobusos posats pels organitzadors de l'esdeveniment i, segons l'hora d'arribada a les instal·lacions de l'Aeroport, ho hem tingut més fàcil o més dificíl per accedir-hi.


Qui hem anat darrere dels autobusos i dels cotxes dels representants sindicats hem pogut entrar amb els nostres vehicles a les instal·lacions sense problemes, però sí sota la mirada de moltíssims policies. Una vegada dins hem vist que sols era permés estar al voltant de l'estàtua, coneguda ja per ser l'estàtua de Fabra. No hem pogut veure, doncs, les instal·lacions de l'aeroport!


Altres han volgut ser matiners i arribar prompte a l'Aeroport, però s'han trobat que els cossos policials no els han permés l'entrada. Per això, han hagut d'aparcar en camins no asfaltats relativament propers al lloc de convocatòria.

El grup més desafortunat ha sigut els qui, sense arribar tard (cap a les 10:40), s'han trobat amb la prohibició de la policia d'entrar a les instal·lacions aeroportuàries per tots els accessos permesos. Ara bé, sense desistir de les seues intencions, han buscat lloc per aparcar a Vilanova d'Alcolea i en camins rurals, ja no tan propers com els que havien ajudat a aparcar els matiners. Han vingut caminant (entre 1 hora i 1 i mitja els ha costat) fins on estàvem tots.

Els telèfons mòbils sonaven constantment i, si paraves un poc l'orella, t'adonaves que tots tenien amics i coneguts que no podien arribar a l'Aeroport. Hem donat unes quantes voltes a l'estàtua, com un grup de fanàtics que adoren un ídol (res més lluny de la realitat!) mentre la miràvem amb ulls d'indignació i observàvem on estan els nostres i els vostres diners. Se'ns confirmaven els comentaris que sobre ella havíem sentit. Era cert: Una estàtua lletja, de dimensions megalítiques (cert) i rovellada en algunes parts.



El fred continuava, el sol no ajudava gens a minvar-lo i de sobte ha començat a córrer la veu "Anem a l'autovia!", "Vinga, tothom cap a dalt!". I això hem fet. Enfilant-nos uns per les costeres, anant pels camins que hi portaven, altres, hem arribat a l'A-10 (i no A-13 que ha publicat El Mundo). Hem tallat els dos sentits, mentre observàvem amb estranyesa la desmesurada quantitat de policies, de cotxes policials, de guàrdies civils que ens estava esperant.



M'he sentit com si formara part d'un grup de delinqüents, quan l'únic que som és gent treballadora que reivindica els seus drets com a treballadors i, sobretot, com a ciutadans.





Finalment, conscients dels problemes que estàvem causant als conductors que circulaven per l'autovia hem decidit tornar a l'Aeroport i donar per finalitzada la Concentració.

Gràcies a totes i a tots!

Fins a la pròxima!





Ressò de la concentració a la premsa:

Cadena Ser
Mediterráneo
El País
El Mundo

El Levante
Las Provincias
ABC
Público







divendres, 10 de febrer del 2012

Concentracions dels dijous



Ja fa quatre setmanes que el professorat de l'IES Politècnic es concentra cinc minuts a l'eixida del centre per mostrar el seu desacord amb les retallades en educació. Part de l'alumnat major d'edat s'afig a la concentració, ja que hi ha un sector molt implicat en la defensa de la qualitat de l'educació pública.

Els dijous a les 11:05 eixim amb pancartes, instruments amb moltes ganes d'informar totes les persones que passen pel carrer. Primer ens miraven estranyats, ara cada vegada més rebem el suport de més veïns. Alguns ens aplaudeixen, altres trauren perols per les finestres i fan soroll junt amb nosaltres.

El barri està despertant i a poc a poc tots s'adonen que és un problema greu que afecta tota la societat. Sols quan tota la societat creurà que les coses poden canviar realment canviaran.
Esteu convidades i convidats a acompanyar-nos en les concentracions!




dijous, 9 de febrer del 2012

La nostra eduació està en joc i hem de moure fitxa.


Ets un dels que pensen que els professors cobren massa? Penses que tenen massa vacances i que són uns dels privilegiats de la societat?

La feina del professorat no acaba a l' institut, continua fora de les aules. Els bons professors estàn en continua formació per poder oferirnos la millor ensenyança possible. Lluiten per asegurar que tots els alumnes avancen sense deixar ningú enrrere, lluiten per asegurar el seu desenvolupament personal i perquè puguen aconseguir el màxim de les seves potencialitats. És a dir, ens fan més lliures, cultes, competents, crítics, autònoms, responsables solidaris etc. I tot açó per a què? Perquè cadascú puga formular les seues pròpies metes per a aconseguir ser feliç.

Els professors no sols donen el temari. Es preocupen per aquell alumne endarrerit que necessita una atenció especial. Fan hores extraordinàries que ningú els paga per donar-li repàs si fa falta. Busquen la forma que els conceptes arriben a tothom, personalitzant allò que han donar d'acord amb les necessitats de l'alumnat.
Fomenten a més l'igualitarisme, perque tots som diferents però amb els mateixos drets, i per tant no classifiquen ningú pero la seva creencia, orientació sexual, nivell econòmic etc.
Fan una labor formidable d'adecuació al món, per a que tots els alumnes puguen convertir-se en ciutadans de món sense renunciar a les seves arrels.
Promouen la tolerància i el respecte; també amb el medi ambient.

Per això és inadmisible que en l'educació estiguen presents hui en dia barreres econòmiques que priven els centres de l'autonomia necessaria per fer front a les necessitats canviants de l'alumnat.
Pareix que cal recordar que l' educació pública la paguem tots; és fruit del nostre esforç col·lectiu.
No pot haver-hi mancança monetària per unes prioritats errònies de despesa. Els nostres diners han de garantir el bé comunitari i no el d'unes classes ''burgeses''.
Si ets pare/mare, segur que vols que el teu fill estudie en les millors condicions per tindre un bon futur i saps que disminuint el salari al profesorat, aumentat les seves hores lectives (i el seu esgotament, per tant) així com negant el pagament de les necessitats bàsiques d'un centre (llum,calefacció,material escolar etc.)... no garantim el dret a l'educació com es deuria.
Si ets alumne, el teu futur està en joc, i si no el dels teus fills.
Si ets profesor, saps perfectament com està la situació.
Açò ens toca a tots de ple. Hem de moure fitxa. Independentment de la ideologia, perquè no som ni d'esquerres ni de dretes, som els de baix i anem a per els de dalt. La indiferencia ens porta a la paràlisis; i ningú es pot quedar quiet.

La inversió en educació, junt amb la sanitària i la social, han de tenir la màxima prioritat.


Att: Un alumne i indignat de l'institut IES POLITÈCNIC. Perdoneu les faltes.

DESPESES PÚBLIQUES


la Plataforma d'Estudiants de l'EPSG ha realitzat aquest video on parla de les despeses públiques, però aquesta només és la primera entrega.







LA REALITAT DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Us adjunte aquest video que m' ha arribat al correu perquè pense que és una imatge fidel del que hi ha a la Comunitat Valenciana.



SEGONA TANCADA AL POLITÈCNIC 6-2-2012

La comunitat de l'IES Politècnic ha tornar a tancar-se el dilluns 6 de febrer en protesta contra les retallades en els serveis públics, malgrat el fred que feia.
Primer va haver una assemblea a la sala d' usos múltiples en la qual van participar tant els alumnes com els pares i els professors. Va ser una sessió enriquidora per a tots; tot seguit es va fer un passeig al voltant del centre amenitzat per la música que escoltareu en veure el video.


MANIFESTACIÓ PRO SERVEIS PÚBLICS

Dijous passat la província de Castelló va eixir al carrer per defensar els serveis públics i exigir responsabilitats del malbaratament dels recursos de t@ts.
Va ser un èxit de participació i la comunitat educativa del Politècnic no hi podia faltar.





TANCADA A L'IES POLITÈCNIC

http://www.slideshare.net/policlasica/tancada-a-l-ies-politcnic


Més de 300 persones entre professorat, personal no docent, alumnat i famílies s' han tancat aquesta nit a l' IES Politècnic per denunciar les retallades que el Consell aplica als serveis públics, en particular a  l' ensenyament. I també per exigir que es depuren responsabilitats d' aquells que amb la seua pèssima gestió dels recursos públics han portat  la Comunitat Valenciana a aquest carreró sense eixida i a una crisi sense precedents. I a més manifesten la seua intenció de participar  activament en totes les mobilitzacions que els agents socials convoquen.

ASSEMBLEA CONTRA LES RETALLADES